M'agrada molt el poema hi ha ràbia en cada vers pel fet que és fastigós un ésser així masclista. Cal enderrocar tota idea del passat i renovar-les a poc a poc però que s'entenguin que el món canvia, en si tots nosaltres canviem i evolucionem, clar això si se suposa que evolucionem per a ser éssers per a bé i amb raonament?perquè encara que ara diguin que som una espécie racional trobada que no ho som del tot si no que al contrari estem en això. Es nota que és un tema espinós i sàvia que seria així però és el que volem temes reals actuals coses que veiem normalment però que uns altres volen ocultar. Vaig llegir un llibre referent a aquest fet que m'encantar i em quedo amb una de les frases: "Davant d'aquests tipus de reaccions i abusos, per poder veurer-els, has de tenir posades les ulleres liles". 
A tu, mascle
Tu, mascle, que penses que ho saps tot.
Tu, mascle, que et sents sempre superior.
Tu, mascle, que menysprees les dones.
Tu mascle que ben poc els dónes.
Tu, mascle, que et sents amb drets.
Tu, mascle, que no vas dret.
Tu, mascle, mira’m a la cara.
que jo sóc dona i també mare.
Tu, mascle, que et sents sempre superior.
Tu, mascle, que menysprees les dones.
Tu mascle que ben poc els dónes.
Tu, mascle, que et sents amb drets.
Tu, mascle, que no vas dret.
Tu, mascle, mira’m a la cara.
que jo sóc dona i també mare.
Potser no te n’adones.
Potser mames del passat,
un passat que ens ha fet mal.
Potser una dona t’ha mal ensenyat.
Potser només ets un animal.
Potser mai hi has pensat.
Potser… qui sap?
Només tu ho pots esbrinar.
Potser ara és el teu moment.
Potser ara tens l’última oportunitat,
de ser persona abans que mascle.
de ser un bon home, com molts d’altres.
No t’enganyis.
No t’aprofitis.
Tu, mascle, ja és temps de canviar.
Carolina Ibac
No hay comentarios:
Publicar un comentario