La Felicitat

Se'ns dubte és el millor sentiment, que per a mi i molta, li agrada sentir a la seva vida. Hi ha gent que sempre es feliç, d'altre que no. Però tots volem sentir-nos feliços i fer feliços als nostres.

Volem ser feliços amb coses materials petits capritxos que ens feim a nosaltres mateixos, o com he dit fer regalets a altres persones i sentirte feliç de com riu l'altre persona quan ho veu. Per a mi es un dels millors sentiments al igual que l'amor. La felicitat es a vegades tan fàcil d'aconseguir com per exemple te'n vas a un restaurant et demanes qualsevol plat i quan t'ho serveixen en aquell moment ets, encara que sigui petita la sensació ets feliç; el fet de comprarte algo a una tenda que fa temps que el mires i quan surts de la tenda amb aquell cosa dins la bossa et sents feliç, veure com riu la teva gent per qualsevol tonteria que s'hagi pogut ocórrer en aquell moment et sents genial, sentir benestar i serenitat quan veus una llum al final d'aquest horrible túnel obscur, i sents la felicitat dels teus i que molt prest estiras amb ells i saber que tot lo dolent ha acabat, mare meva aixó si que es felicitat però de la grossa o sentir que tens a la persona que estimes a devora teu, encara que no sigui la definitiva, saps que t'estima aixó a mi em dóna felicitat suficient per tirar endavant durant el temps que faci falta.

A més la llum de la teva estrella s'intensifica més si ets feliç i tot ho veus d'una altra manera si ets feliç, per qué hi ha que pensar que qualsevol cosa et fer feliç per miniscula que sigui. A continuació una petita història que he trobat cercant imatges:

Una vegada es van reunir tots els déus i Van Decidir crear a l'home i a la dona; van planejar Fer-lo a imatge i semblança seva, llavors un d'ells Va dir:
"Esperin, si els anem a fer a la nostra imatge i Semblança ,van a tenir un cos igual al nostre, força i intel·ligència igual a la nostra. Hem de pensar en alguna cosa que els diferenciï de nosaltres, de no ser així, estaríem creant nous déus. Hem de llevar-los una mica, però, Què els llevem?"

Després de molt pensar un d'ells va dir:

" Ah!! ja sé!. Anem a llevar-los la felicitat, però el problema va a ésser on amagar-la perquè no la trobin mai".

Va proposar el primer:

"Anem a amagar-la en el cim de la forest mes alt del món"; al que immediatament va respondre altre: "no, recorda que els vam donar força, alguna vegada algú pujarà, i la trobarà; i si la troba un, ja tots sabran on està".

Un altre va dir:

"Amaguem-la en un planeta llunyà a la Terra".

I li van dir: "No, recorda que els vam donar intel·ligència, i un dia algú construirà una nau en la qual pugui viatjar a altres planetes i la descobriran, i llavors tots tindran felicitat i seran iguals a Nosaltres ".

L'últim d'ells, era un Déu que havia romàs en silenci escoltant atentament cadascuna de les propostes dels altres déus, va analitzar en silenci cadascuna d'elles i llavors va trencar el silenci i va dir:

"Creo saber on posar-la perquè realment mai la trobin ; tots van voltejar sorpresos i van preguntar al unísono: "On? ".

"L'amagarem dintre d'ells mateixos, estaran tan ocupats buscant-la fora, que mai la trobaran". Tots van estar d'acord, i des de llavors ha estat així, l'home es passa la vida buscant la felicitat sense saber que la porta amb si...