Les meves 4 estacions

És genial quan es canvia les estacions. Tot en el món canvia, canvien les tonalitats de la natura va creixent i canvia d'unes formes tant especial, és la màgia de la natura. Un espectacle que es pot veure any rere any sempre en un mateix ordre. No estaria tampoc malament que alguna vegada es canviessin les coses de vegades 2 estius, 1 hivern una mica més curt, una primavera bastant més llarga.

Per alló les estacions son un espectacle de color i màgic. Tot creix, canvia de forma o en si neix. és com un altre món tots el canvis que hi ha, mirau si es especial que inclús en Vivaldi li va dedicar una composició.

L'hivern és una estació de l'any més ben freda, blanca, morta. És se'ns dubte l'estació més morta de l'any, tot s'apaga ve el vent, pluja, la dama de blanc es desllisa per tot fent tremolar a tothom y fent agafant més d'un refredat. No es gàire malament l'hivern, sobretot per aqui per les illes quasi no es nota però per zones del nord, allà on resideix la dama blanca li encanta aquelles zones. A l'hivern tot es blanc, blau, negres, grisos. Tot es fred.

La primavera és l'estació que es tot el contrari a l'hivern, aquesta es l'estació de la alegria, de que tot torni a viure, de que neixi tot. Tots els camps, come le de la foto, tornen amb el colors molt vius i alegres no són gens apagats ni res com l'hivern, és com una germana a una altra no es pareixen en res són tot el contrari. És un de les estacions de l'any que més m'agrada per la seva vida i l'energia que transmateix.

Quan ja acabi aquesta estació, esteim a la primavera per qui no s'enrecordi, ve el meravellós estiu que tantes ganes vol tothom que vingui ja. L'estiu és, per exeléncia, l'estació de l'any que més li agrada a totohom pel fet de que, quasi tot el món, té festa tot l'estiu. L'estiu és encara més alegre que la primavera i molt més calorosa. Tot està totalment radiant, tot brilla, pots anar a la platja tots els dies que sempre veuràs el sol i l' aigua de color transparent. També una cosa que m'agrada molt de l'estiu són les seves plujes perqué son curtes i ademés es una cosa que no sol ocórrer quasi tot l'estiu.

Aquesta estació la trobo molt tranquila. La tardor és lo que té molta tranquilitat i calma. Els colors ja no són els mateixos que a la primaver o l'estiu sinó que tornen més cap a marrons colors més tirant a la terra colors neutres. Aquesta imatge ho denota tot el que coment el fet de que tot torna color marró terra, les fulles comencen a caure, quan les trepitges sents el seu "cresh" que m'encanta.