Seguim la llum un poema, dedicat per a mi, de na Carolina Ibac

M'ha encantat el poema!! no sàbia que ja estiguessin fets trets del forn i estan genial, tot dos els que he llegit, tant el meu com el d'en Joan i els que queden per llegir que de segur també tenen el seu encant de cadascun dels meus companys. És un poema molt esperançador sense dubte i has descrit el gran esforç que tu saps i l'esperança que transmateix i el títol m'ha encantat, perquè això és el que sempre fem seguir la llum. Moltes grácias pel poema...és que no tinc paraules m'ha agradat un munt.

Seguim la llum

Cal girar cua.

No seguir endavant,

amb una tortura,

que no deixa de fer-nos mal.

Cal girar cua,

i reprendre la felicitat.

Ja no hi ha més excuses.

És la nostra oportunitat.

Cal girar cua,

i tornar a començar,

amb noves il·lusions,

que es faran realitat.

Cal girar cua.

P

R

O

U

Això ja s’ha acabat!

La llum és estesa,

allà a la “Meseta”.

I el somriure renaixerà,

amb l’estima vertadera

i l’anellada tranquil·litat.

Ben lluny de la fera.

Ben lluny de la bèstia.

Ben lluny dels problemes.

Ben a prop de la pau eterna.

És la nostra revolució.

És el canvi radical,

que ens espera.

És una nova vida

És una nova lluita.

I potser caurem,

però mai dins el forat.

De terra, ens aixecarem

amb força i voluntat.

Tenim l’amor del nostre costat.

Les cadenes ja s’han trencat.

Carolina Ibac