Sant Jordi

Com ja queda poc per Sant Jordi, i com és una activitat de classe, aquí teniu un meravellós poema sobre la gran llegenda de Sant Jordi la teniu en versió poema per els més romàntics i poètics i en prosa per aquell que no li agradi els poemes.

La llegenda conta l'història d'un horrible drac qeu va aribar a un poble amb una terrible fam. La gent del poble li va oferir tots les ovelles, peró aquestes un dia es vàren acabar peró el drac encara tenia fam així que li va dir al Rei que volia a la seva filla. El drac se'n va dur la princesa cap a la seva cova, la princesa pensaba que moriria quant va aparèixer un cavaller cavalcant un cavall blanc. Va lluitar contra ell fins que el va matar salvant així a la princesa, però d'aqeull drac surgia una rosal.

D'aquí que cada any per Sant Jordi es regali una rosa.

Cançó del cavaller Sant Jordi


Damunt el cel veig un drac

brodat de foc,

un drac que guarda una jove

en estrany lloc.

Sos cabells creixen i creixen

per dins l'espai.

El drac no la deixa viure,

ni ara ni mai.

La jove porta un vestit

color de nard;

sobre la tela, pintades,

tres flors de card.

A la punta dels cabells

llenques de lluna

resplendeixen dins la nit

una per una.

Ben de pressa que la cerca

dins la gran vall

un jovençà valerós

en un cavall.

Travessa els llargs sementers,

la nit fa por,

una por fonda que crema

l'arrel del cor.-Cavaller, bon cavaller,

alerta al drac,

que s'amaga rere els núvols

ran d'aquest llac.

-No temeu, estelets, no,

no temeu ara,

que jo no tenc gens de por,

vull dar la cara.

El drac enfurit bramula,

treu foc pel nas,

cent llamps forcats resplendeixen

sota el seu pas.



-Cavaller, cavalleret,

ai, si t'aplega,

ja pots fer valent l'escut,

que el drac ofega!

-No temeu, que dins les mans

tenc una daga.

Ran d'aquest tall esmolat,

la mort s'hi amaga.

-Cavaller, cavalleret,

vés-te'n a casa.

-A casa, no hi vull anar

sense la dama.

A casa, no m'hi envieu,

que ella em reclama.

El cavaller, tan ardit,

entrà en batalla,

-el drac treia pels queixals

foc i metralla.

Res no atura aquell guerrer.

Les espasades

sobre el coll de l'enemic

cauen fiblades.

I el firmament s'omple de sang,

roja és la nit;

roses enceses que esclaten

talment un crit.

Sobre la fosca dels parpres

el drac és mort.

Quan repiquin les campanes

que toquin fort.

Que repiquin nit i dia

que és bon treball.

Pels sementers de la fosca

corre el cavall.

Gabriel Janer Manila-Vicent Ferragut

*Prosa*

Damunt el cel veig un drac brodat de foc, un drac que guarda una jove en estrany lloc. Sos cabells creixen i creixen per dins l'espai. El drac no la deixa viure, ni ara ni mai. La jove porta un vestit color de nard; sobre la tela, pintades, tres flors de card. A la punta dels cabells llenques de lluna resplendeixen dins la nit una per una.

Ben de pressa que la cerca dins la gran vall un jovençà valerós en un cavall. Travessa els llargs sementers, la nit fa por, una por fonda que crema l'arrel del cor.-Cavaller, bon cavaller, alerta al drac, que s'amaga rere els núvols ran d'aquest llac. -No temeu, estelets, no, no temeu ara, que jo no tenc gens de por, vull dar la cara.

El drac enfurit bramula, treu foc pel nas, cent llamps forcats resplendeixen sota el seu pas. -Cavaller, cavalleret, ai, si t'aplega, ja pots fer valent l'escut, que el drac ofega! -No temeu, que dins les mans tenc una daga. Ran d'aquest tall esmolat, la mort s'hi amaga. -Cavaller, cavalleret, vés-te'n a casa. -A casa, no hi vull anar sense la dama. A casa, no m'hi envieu, que ella em reclama.

El cavaller, tan ardit, entrà en batalla, -el drac treia pels queixals foc i metralla. Res no atura aquell guerrer. Les espasades sobre el coll de l'enemic cauen fiblades. I el firmament s'omple de sang, roja és la nit; roses enceses que esclaten talment un crit.

Sobre la fosca dels parpres el drac és mort. Quan repiquin les campanes que toquin fort. Que repiquin nit i dia que és bon treball. Pels sementers de la fosca corre el cavall.

Gabriel Janer Manila-Vicent Ferragut