"La marca de la diferència" de na Carolina Ibac

És un poema genial es lo millor se diferent als altres...es notava que n'Antònia diria el del poema de la biblio però sense mostrar-nos-lo i també que ens reflexa molt el que hi ha en aquesta classe. Hi ara a penjar-ho al blog :). Les nostres diferéncies són els que ens uneixen, boníssim el poema, cada persona és un món diferent.

La marca de la diferència

Tu i jo.

No estem sols.

Ni tampoc el sol.

Tot i que ens hi sentim…

de vegades, sempre o mai.

mentre temps a temps, vivim.

Formem un grup ben estructurat,

molt gran, abstracte i ben pensat.

Ens coordinen les normes.

Davant la diferenciació,

ens enriquim a totes, totes.

Comprendre’ns és la nostra intenció.

Són tantes les maneres de pensar

que és difícil un acord universal.

Hi ha corrents filosòfics,

Hi ha corrents econòmics,

HI ha corrents polítics,

Hi ha corrents arreu

I nosaltres…

Rere cada corrent

Ens diferenciem dels altres.

Sempre corrent,

formem grups

dins el gran tot.

Ho tenim ben fotut.

I si les parts no funcionen.

Perquè el tot s’enfonsa.

Ens oblidem que som un equip.

I que la solidaritat ens agermana.

I lluitem uns en contra els altres,

amb guerres, menyspreus i salvatjades.

Jo sóc diferent.

Tu ets diferent.

Ell és diferent.

Ella és diferent

Nosaltres som diferents.

Vosaltres sou diferents.

Ells són diferents.

Elles són diferents.

Gràcies a la diferència,

cadascun de nosaltres és únic.

Cal acceptar totes les essències.

I mai no deixar de ser un mateix.

A això li diuen tolerància,

Jo li dic bon cor i bon seny.

Carolina Ibac i Verdaguer