jueves, 11 de marzo de 2010

Història del Ferrocarril i la Mineria

Com activitat més, a classe començam amb una enriquidora entrada sobre el ferrocarril i la mineria, com es va fer i com va evolucionant. Perquè vegeu com ha evolucionat que, fins i tot, van amb electricitat alguns trens i bé, la mineria no és que estigui molt desenvolupada.

Però què és el ferrocarril?

El ferrocarril és un mitjà de transport que circula sobre carrils, normalment d'acer, compost per un o més vagons o cotxes arrossegats per una locomotora. A banda de la via convencional, hi ha la circulació per cables (telefèric) o altres tipus de via, com ara les de levitació magnètica o la dels trens maglev.

Els ferrocarrils poden dur una locomotora o més d'una, acoblades al davant o en configuració push pull (una al davant i l'altra a la cua). Els vagons poden ser arrossegats o autopropulsats (automotors).

El seu desenvolupament es produí a la primera meitat del segle XIX, com a element de la Segona Revolució Industrial, aprofitant l'avantatge tècnic que suposa el baix coeficient de rodament metall sobre metall –de l'ordre de 3 per 1.000 i molt inferior al coeficient de rodament sobre carretera. La seva implantació causà una transformació completa de la societat en permetre el transport de persones i mercaderies amb un baix cost i de forma regular i segura.

El tren ha tingut una gran influència en el desenvolupament de moltes societats; el seu ús i importància varia segons l'època. Ha format part essencial de moltes nacions i ha presentat un gran avantatge en la industrialització, en comparació amb els països que no han disposat d'aquest mitjà de transport.

La prehistòria del ferrocarril (interesante...la prehistòria...del ferrocarril)

En un temps molt llunyà, algú inventà la roda (Bien algú inventà la roda). Poc després un altre inventor descobrí la possibilitat de guiar un vehicle. Ambdós descobriments segurament tingueren lloc a Mesopotàmia, aquest país entre dos grans rius de l'occident d'Àsia.

Probablement l'avantpassat del ferrocarril és el carro, que tenia el camí marcat per les roderes sobre les quals circulava. Els carros van anar excavant solcs paral·lels en els carrers d'Ur. Els seus habitants ben aviat es van adonar que aquestes roderes, quan eren profundes, mantenien els vehicles dins del camí i no espatllaven les cases al costat de les quals passaven, en els estrets carrers de les ciutats que regaven el Tigris i l'Eufrates. Més endavant els carrers polsegosos o enfangats es van cobrir amb lloses, deixant, deliberadament, els solcs necessaris perquè els carros seguissin un camí fix. Cal no oblidar que la carreta de quatre rodes era llavors una invenció recent, i que el seu eix del darrere no era orientable.

Història (ara si el començament de la locomotora)

La primera locomotora de vapor va circular el 21 de febrer de 1804, a prop de Merthyr Tydfil, al País de Gal·les. Fou construïda a Anglaterra per Richard Trevithick. Tot i així, un gravat de l'any 1550 mostra unes vagonetes circulant sobre rails a les mines de Leberthal, a Alsàcia. L'home creu que els romans ja utilitzaven una mena de sistema de vies fèrries. Algunes rutes tenien dues roderes amb una separació fixa, molt semblant a la de les nostres vies actuals.

Locomotora de vapor alemany

La generalització del sistema ferroviari ha estat gràcies a la màquina de vapor, però de bon començament ja es van utilitzar sistemes alternatius per fer front a la manca de potència de la locomotora de vapor o per adaptar-se a situacions particulars.

Pels volts del 1900, l'aparició de motors elèctrics potents permeté l'ús de la tracció elèctrica, la més emprada actualment. Aquest sistema necessita que la línia estigui dotada d'una catenària o d'un tercer rail, portadors del corrent elèctric.

En el període d'entreguerres apareixen les locomotores dièsel. Els anys cinquanta són la frontissa entre la desaparició de la tracció a vapor i el desenvolupament dels motors de combustió interna. És també en aquesta època quan comencen a aparèixer les locomotores elèctriques.

Ferrocarril modern a Birmingham


Mineria

La veritat és que és un escrit adaptat en castellà al català, i la veritat, ja veurem com ha sortit. A Wikipèdia surten un munt de coses, cerques en català i res i molesta un poquet a l'hora de fer un treballet on necessites informació, no hi ha res, així que, a grans mals, grans solucions (crec que no era així...).

Història

La mina més antiga que es té constància arqueològica és la "cova agus", a Swazilàndia. En aquest lloc, que d'acord amb els experiments realitzats amb la radiació del carboni 14 té una edat de 43000 anys, els homes paloleítics excavaven buscant hematita, un mineral que conté ferro, amb el qual probablement produïen pigments de color ocre. En diverses regions d'Europa central, com en la República Txeca, Eslovàquia i Hongria s'han trobat excavacions d'una antiguitat similar on els Neandertales buscaven pedres sílex per a fabricar armes i eines. Altra excavació minera va ser la mina de turqueses en la qual treballaven els antics egipcis en Uadi Maghara, en la península del Sinaí. També s'extreien turqueses en l'Amèrica precolombina,. En variades locaciones al llarg del continent s'ha pogut establir que des del Districte Miner de Cerillos, en Nou Mèxic, on es va extreure, usant eines de pedra, una massa de roca de 60 m de profunditat i 90 m d'ample; l'abocador de la mina cobreix una superfície de 81.000 m², fins a en el con sud; en els actuals territoris de Bolívia, Xile, Colòmbia, Equador, i Perú; on es té notícia que s'explotaven jaciments de minerals com l'or, coure, ferro i petr{oleo en emanacions naturals o en coves amb les seves menas, on els abor{igenes extreien aquests minerals de vegades a cel obert, abans que aquesta tècnica es fes popular.

La mina de El Chino Mine, en las proximidades de Silver City (Nuevo México) es una mina de cobre.

La ciudad peruana de Cerro de Pasco es llamada la capital minera de Perú.

Mina de carbón a cielo abierto en Garzweiler, Alemania. Panorámica en alta resolución.

En 1892 es va disposar que a través de la llei de mines s'atorgués l'oportunitat als estrangers de ser els propietaris de tot tipus de jaciment mineral. L'única obligació que tenien era la de pagar impostos.

No hay comentarios: