El meu animal preferit

Un gran poema d'amor que te arriba al cor, molt amirós. D' una gran autora amb bon cor.

Rosa Leveroni i Valls (Barcelona 1910 - Cadaqués 1985) fou una poetessa catalana. Es titulà com a bibliotecària a l'Escola de Bibliotecàries de Barcelona, on va tenir com a professor Carles Riba, i es llicencià en filosofia i lletres i a la Universitat de Barcelona. Poèticament és deixebla de Carles Riba, i fou una de les fundadores de la revista Ariel A més de la poesia conreà l'assaig i la crítica literària sobre Ausiàs March. Va guanyar els Jocs Florals de la llengua catalana de Londres (1947) i París (1948).

El 1982 va rebre la Creu de Sant Jordi i ha estat un dels primers membres i sòcia d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC).

Un tastet dels poemes de Rosa Leveroni:

Quina nit més clara, amor!

Podem fer pesca d'estrelles

que ens deixaran a les mans

lluïssor d'escates verdes.

Quina nit més bella, amor!

Amb perfum de lluna tendra,

navegarem pel perfum

que tindrà regust de menta.

*

He fet volar l'estel,

ben alt, del meu anhel,

i no l'has vist. *

S'encanten uns núvols fins

en el repòs del migdia.

Tremola el vol de coloms

damunt la mar adormida.

Ve de lluny una cançó

que s'atura, enyoradissa.

Sospira suau el vent

besant una vela pia...

És el teu encís tan bell

en aquesta pau marina,

Primavera.... Quin enyor

d'aquell amor que tenia!...

*

Si em prenies un sospir

un altre te'n seguiria;

després vindria el tercer,

després ja em descomptaria...

No vull mai més que el dolor

pugui fer-me companyia.

Si em prenies un sospir

potser ja t'estimaria!...