L'Esperança

L'esperança és entre moltes coses: països, una virtud de la teologia, un nom de persona,... però en aquest cas s'ha de parlar com a sentiment i força que t' impulsa a seguir endevant.

El fet de que l'esperança és un far lluminós per a moltes persones. Encara que de vegades aquest far no es pugui veure, i és se'ns dubte sempre es veu aquesta part, semopre la part negativa encara que la gent et digui: "no, no has de perdre l'esperança.." tal i cual es difícil, però sempre es veu. Realment es un repte no perdrer-la però veus una situació tan crítica, no vols, però la perds. A vegades l'esperança es petita com aporvar un examen, o poder consegur alguna coseta com un pantalons que t'agradin, o una cançó que no surt i de més però, l'esperança en si és paraules mes gran poder sortir d'una situació dificil, o el fet de tenir esperança sobre l'amor anelat encara que paregui una tonteria sempre està present l'esperança que et vegi, en qualsevol aspecte l'esperança sempre esta allà encara que no ho paregui sempre i pensam.

Se'ns dubte mai sha de perdre l'esperança sigui quina sigui la situació, sempre has de creure qui hi ha una sortida, que encara que no ho paregui te arribarà una recompensa, aquesta llum s'intensifica cada vegada que penses en l'esperança. I per concluir posare les primeres paraules del poema que ens ha fet na Carolina sobre l'esperança (a qui vulgui veure-la us deixo el link dela seva pàgina: http://somniturquesa.com)

Tot és fosc.

Tot és costa amunt.

Tot costa un munt.

Tot és fos.

Tot va ben tort.

Tot és quasi mort.

Tot esdevé poc.

Tot va sense sort.

Tot i així, sempre hi ha esperança.