És un poema curtet i molt graciós qeu tracta sober el vent, a vegades està bé veure el vent com mou les fulles, però d'altres que millor no surtis de casa com tot té els seus avantatges i els seus inconvenients hi ha a qui li agrada i a qui no.
El Vent
Jo sé d'un gegant
que, bufa bufant,
els arbres esbranca;
i amb son cru xiulet
esclata en calfred
el blat de la tanca.
I al senzilló ocell
quan fa el vol més bell
el ploma a bufades...
A l'ametlerar
gisca en esfullar
flors que són besades.
Miquel Bota Totxo
No hay comentarios:
Publicar un comentario