Un poema molt bonic, amb molt de sentiment. A més, això ens ha passat a tots i més a la nostra edat. M’he quedat amb moltes frases del poema que m’han dit moltes vegades, o jo he m’he dit moltes vegades a mi mateix. Què és de complicat l’amor…
Amor platònic…
Gens pletòric.
La mala sort de l’atzar.
Les males jugades del cor.
Enamorat de la teva son,
em cega la meva ment.
No és just que t’estimi
com mai he estimat.
I tu em miris indiferent.
Els teus ulls m’obren de bat a bat.
Invisible per a tu, com un cristall,
la meva ànima és lluny, del teu mirall.
Amor no bidireccional,
amor que crec ideal.
No ets tu.
Sóc jo.
Tu ets pura.
La meva existència dura,
sense la teva tendresa.
Eterna deessa.
Sóc ben petit.
Davant la teva bellesa.
Que m’hipnotitza
fins l’infinit.
L’amor em fa la guitza
i jo ploro cada nit,
per fora i per dins.
Com poder acceptar que no m’estimes
més enllà de l’amistat?
Si només vull perdre’m
en els teus llavis,
Si només vull fondre’m
en el teu cos savi.
Vull deixar de perdre el temps.
M’ho repeteix la meva ment, contínuament.
Estimar-te és un camí sense sortida.
Haig de girar cua i oblidar la màgia sentida.
Les percepcions ens juguen males passades.
M’he equivocat en somniar-te.
L’amor ha de ser correspost.
Al món existeixen moltes ànimes bessones.
Algun dia tindré la sort
de trobar-te sobre les ones.
T’esperaré, sirena meva.
La meva estima és tota teva.
2 comentarios:
Cariñooo!! jeje pos en este poema estoi de acuerdo contigo! el amor es muy complicado!!
i gracias x todos los consejos k me das... eres mi consejero personal! un besittoo!!
i os lo currais muxo para acer esto...ee!!!
Gràcies, David, per comptar amb els meus poemes i penjar-los al teu bloc. Tens tota la raó: l'amor és molt complicat... però... no creus que és per què les persones som també complicades?
El teu bloc està prenent noves formes molt xules. Et felicito!!!!
Publicar un comentario