miércoles, 3 de marzo de 2010

Allibera’t, llibertat eterna

Aquest poema m'ha sorprés no només per lo bo que es sino la seva força, la intensitat, desborda
un sentiment de llibertat, sino també el fet que en Daniel ens ha contribuït també amb un granet d'arena fet poema, gràcies per fer-ho no es troba poesia així a molts llocs.



Allibera’t, llibertat eterna

Les paraules no tenen lloc,
a l’ombra del record mort,
de vegades et tombo, junts,
de vegades la vida empresona,
i tant si ets home com dona,
què més ens dóna? Tot és mort:

És mort el barrot que empresona,
és morta la cel·la que ens mira,
endins la garjola de presó i escola,
doncs un pensament únic ens allunya,
de l’univers sense unitat i el cant,
masses papers ens fan com ens fan,
víctimes de l’engany del més gran.

Brota, allibera’t, llibertat eterna,
revela’t, musa dels somnis turqueses,
cap allà on la mar és destí d’estels,
cap allà, als anhels, de llibertat.

I no diguem mai que les somnis acaben,
quan tot just tot neix a la teva mirada,
feta de mi·lenis i mar, de llum i raser,
quan m’obres les portes, trenques barrots,
tant de bo un dia no hi hagi presos muts,
tant de bo un dia tots tinguem de tot, tot,
i doncs, no ens mereixem menys, tenim la clau.



2 comentarios:

Carolina Ibac dijo...

David, en Daniel és una font inacabable de poemes. Hem tingut un bocinet de la seva generositat i ens ha regalat aquest poema, una oda a la llibertat, que podrem incorporar al nostre futur llibre "Tu ets la teva estrella"

Anónimo dijo...

La llibertat arriba a besar l'arena dels somnis, com grans anem farcint la immensa platja dels desitjos amb mirada d'astres i somriure de temps immemorials, som la nostra estrella, d'ella broten les línies poètiques i prosaiques que anem sembrant pel camí, al xerrar, a l'escriure, al vertebrar-nos més enllà del silenci, per a ser alliberats.

Gràcies per trobar en els versos que escric motius per trobar-los bons, i doncs, gràcies per comptar amb mi!

Salut i força arreu!