martes, 1 de junio de 2010

A coll i ment, un poema dedicat a na Lupe, per na Carolina Ibac

Estic impressionat com pot na Carolina descriure tan bé a un persona només coneixent-la per comentaris al seu blog i una descripció que li vàrem enviar, és increïble. Has descrit a la meva, estimada companya i amiga, perfectament, és ella mateixa, sempre deixen arriba amb un somriure picardiosa, sempre es riu, em van encantar les frases de "Sensibiliatat tendra" perquè és veritat és una noia tendrament sensible i "Creu en les estrelles" ella és radiant. M'ha encantat com la descriu tan bé la veritat és que es increíble.

http://jlmirall.es/oysiao/wp-content/uploads/2008/06/Cascadas.jpg

A coll i ment

(Dedicat a la Lupe Romero Bustos)


S’estén dins el mirall d’una ànima blanca
Somriu dins el riu d’aigües sanes.
Ofereix les seves mans
a qui li demana.

Enrere han quedat les seves arrels.
Casa seva, ara, és una altra terra.
Lluita, s’adapta i continua,
sempre amb optimisme.

No existeixen murs, per ella.
No existeixen, per ella, barreres.
Per ella, no existeixen fronteres.
Per ella, existeixen les essències…
… ben pures i ben netes.

La sinceritat és la seva eina.
La confiança la fa propera.
L’amistat no té espera,
Lluita contra les guerres.

El seu cor arriba a tothom.
Està sempre a l’aguait
de les necessitats alienes,
per poder escampar
allò que potser espera:

[A.. COLL... I... MENT]

Sensibilitat tendra.
Fuig de les penes.
Creu en les estrelles.
-Sense reserves-

Cada dia que neix, ella l’estrena
amb un somriure -sempre-.

Carolina Ibac

No hay comentarios: