lunes, 3 de mayo de 2010

Torortura, ni arte ni cultura

http://media.twango.com/m1/original/0095/7ff758e46cf947909e926aa8512fd813.jpg
Avui vos vull xerrar del fastic que em provoca, només una de elles, la tauromàquia una "festa nacional" segons moltes persones que els hi agrada, el fet de veure com un animal se està desagnant viu davant d'una plaça plena d'unes persones que ho admeten i que els agrada veure-ho.

http://3.bp.blogspot.com/_Qy6PMaP_wiw/SiDXdddnedI/AAAAAAAAAFM/wRPE_05AtMA/S259/0dce_antitaurino.jpg

A mi aquest tipus de "festa" no va amb jo, ni el trob una festa nacional i ni trob normal que hagi gent que li agradi i a més a que sigui espanyola ho imposen a tots per suposat que els hi hagi d'agradar un acte tan horrible com aquest, i després es queixen que la película "SAW" es massa violénta mare meva si aqeusta película es violenta que s'ha de dir d'aquesta festa.

http://4.bp.blogspot.com/_B5y-1SYaNpE/SzpSm0o4YyI/AAAAAAAAAVA/1wHmnzbrM0A/s400/antitaurino_2_frontal.jpg

Ara mostrare el fet de que hi havia detractors, no només ara en l'acutalitat que estaben en contra d'un acte tan salvatge com es aquest, sinó que també hi havia en l'antiguitat:
Ya como espectáculo moderno, en el siglo XVIII, las corridas de toros han sido polémicas y han sufrido críticas e incluso prohibiciones. La nueva dinastía llegada a España (los Borbones), y en general la aristocracia afrancesada, despreciaba estos espectáculos por considerarlos indignos y propios del populacho, por lo que Felipe V prohibió su ejercicio a sus cortesanos (1723). Fernando VI solo consintió las corridas a cambio de que sus beneficios se destinasen a obras de caridad como sufragar hospitales y hospicios. Algunos ilustrados, como Jovellanos, se oponen a estos espectáculos por considerarlos poco didácticos.

Carlos III, influido por el Conde de Aranda, prohibió las corridas de toros en 1771. El pueblo, sin embargo, hizo caso omiso, y siguió entregándose con entusiasmo a las nuevas figuras del toreo, que Francisco de Goya recogió en su serie de grabados sobre La Tauromaquia. Todos[cita requerida] los gobernantes posteriores intentaron prohibir las corridas: Carlos IV volvió a hacerlo en 1805. Tras la Guerra de la Independencia Española, a lo largo del siglo XIX, surgía con frecuencia en el Parlamento español el debate de la prohibición. La última vez fue en 1877, cuando el Marqués de San Carlos propuso a los diputados la prohibición de las corridas de toros. Se rechazó la propuesta pues se consideraba que sería demasiado impopular: era la época de Lagartijo y Frascuelo.

Hasta el siglo XIX los espectáculos taurinos también se celebraban en otros lugares de Europa. Así, en Inglaterra eran frecuentes los bull-baitings, peleas entre perros y toros. Sin embargo éstas prácticas fueron prohibidas en 1824, el mismo año en que se fundó The Royal Society for the Prevention of Cruelty to Animals.

Al igual que el pueblo español, sus intelectuales se han dividido históricamente entre partidarios y detractores de las corridas de toros. Las críticas de algunos ilustrados a la Fiesta, la recuperaron luego los escritores de la Generación del 98 que, en un principio, la veían como síntoma del atraso español. Un ejemplo notable de esta época fue el escritor antitaurino Eugenio Noel, que vinculaba los toros a lo que denominaba «crímenes de raza»: el pasodoble, «el cante jondo, y las canalladas del baile flamenco que tiene por cómplice la guitarra, el género chico, ese delirio de diversión, de asueto, que caracteriza a nuestro pueblo» Para el escritor madrileño, la Fiesta se reducía a sangre, crueldad y porquería y, en su opinión, era síntoma de la «libertad del pueblo español de poder hacer lo que le dé la gana». Otra de las acusaciones de Eugenio Noel contra las corridas es «la funesta cualidad de ser el único rasgo enteramente nacional; sólo la afición a los toros une las regiones y hace andaluz al éuscaro y extremeño al catalán y castellano al andaluz».

Miguel de Unamuno, escritor y filósofo español, también se posicionó en contra declarando:

"Siempre me han aburrido y repugnado las corridas de toros."
Miguel de Unamuno"[2]

Félix Rodríguez de la Fuente, naturalista español, afirmó de la tauromaquia:

"La fiesta nacional es la exaltación máxima de la agresividad humana."
Félix Rodríguez de la Fuente

Los argumentos de los detractores de las corridas de toros han variado según el momento histórico, pero el objetivo ha sido siempre la abolición del mismo. En tiempos más recientes, desde sectores progresistas se intentó relacionar las corridas de toros con el régimen franquista y, en general, a la España "vieja y negra". Por ello, algunos medios intelectuales, sobre todo británicos, creyeron que con el advenimiento de la democracia a España estos espectáculos desaparecerían, algo que no sucedió. Así, el diario Times publicó con asombro en esos años que «en la España de los yuppies y la democracia, triunfa cada vez más la Fiesta de los toros».

No es només vergonyós el fet de que es pugi valorar com una "festa" i més que sigui d'àmbit nacional, que ja es bastant penós, sinó això:

Finalment, també ha estat objecte de crítica que la tauromàquia sigui finançada amb diners públics. En 2007, al sector taurí espanyol es van destinar 500 milions d'euros en forma de subvenciones. i al 2008 gairebé 600.[20]

La tauromàquia a Espanya i a altres països:

Estat espanyol

D'altra banda, segons una enquesta Gallup realitzada el 2002, el 31% dels espanyols es va mostrar molt o una cosa interessada en les curses de braus mentre que un 68,8% no mostrava cap interès. Només el 0,2% no va mostrar cap opinió sobre això, la qual cosa indica l'alt nivell d'opinió formada sobre aquest tema. A començaments dels anys 70, els interessats en les curses de braus eren el 55% dels espanyols, els 80 aquest col·lectiu representava al voltant del 50%, mentre que els 90 les xifres d'aficionats es van desplomar, situant-se entorn del 30%. Encara que les curses de braus són un espectacle conegut a tot Espanya, la seva distribució regional no és uniforme, sent Galícia i Catalunya les comunitats on l'interès és menor: van manifestar no tenir cap interès el 81% al nord-est i 79% al nord-oest. A la zona nord, centre, aquest i sud, l'interès és major: al voltant d'un 37% es van declarar aficionats i un 63% no interessats.[21]

El 2006, segons un altre sondeig d'Investiga (abans Gallup), un 26,7% de les persones enquestades afirmaven que en s'hi hagués alguna cosa o molt interessades en les curses de braus. El perfil dels aficionats és majoritàriament masculí (un 33,5% dels barons enquestats va afirmar interessar-li els braus) i de més de 45 anys, assolint-se el màxim interès entre les persones de 65 i més anys, amb un 41,1% d'aficionats. El 72,1% de la població espanyola afirmava, en canvi, no tenir cap interès pels espectacles taurins. Aquest desinterès el van demostrar sobretot les dones, amb un 78,5%, i les persones amb edats compreses entre 15 i 24 anys, amb un 81,7%.[22]

Canàries

A les Canàries les curses de braus estan prohibides per llei autonòmica. A Catalunya, 453.000 signants de tot el món van demanar el 2005 que el Parlament autonòmic suprimís la corregudes de braus en aquesta comunitat. Només en Catalunya es van recollir 250.000 firmes en sis meses.[23] Tanmateix, en una enquesta publicada el 2007 al diari El Mundo sobre la conveniència o no de la seva prohibició, un 58% d'espanyols considera que no s'han de prohibir, davant un 33% que les prohibiria immediatament, amb un 9% de indecisos.[24] Una enquesta posterior, de 2009 mostrava que més d'un 67% dels espanyols no està mínimament interessat en la tauromàquia i un 35% es mostra a favor del seu prohibición.[25]

Andalusia

Cadis és un cas paradoxal dins d'Andalusia, ja que pertanyent a la comunitat autònoma amb més moviment taurí de tot el país,[26] és l'única capital de província que manca de plaça de braus. L'última va ser clausurada definitivament el 18 de juliol de 1967 i va feta caure totalment el 15 de maig de 1976. No obstant això, s'han realitzat festeigs taurins ocasionalment en places de braus portàtils, com la que es va situar als terrenys de Telegrafia sense fils el 3 d'abril de 1993 que va comptar amb crítiques des de sectors tant antitaurins com protaurins (que consideraven que una plaça portàtil era denigrant per a la ciutat.) També es va realitzar una cursa amb motiu de la festivitat del Corpus Christi el 2006, després de 38 anys sense haver-se'n celebrat cap en aquesta data. Tanmateix, la situació ha canviat amb l'arribada a l'ajuntament de Teófila Martínez el 1995, qui portava en el seu programa electoral la promesa de la construcció d'una plaça de braus multiusos. Aquesta iniciativa ha provocat la creació o protesta de diverses associacions com la "Plataforma antiplaça multiusos", "Plataforma Antitaurina de Cádiz", "Cadis és Antitaurina" o "Ecologistes en Acció de Cadis". Les obres d'aquesta nova plaça encara no s'han posat en marxa, encara que es pretén que s'inauguri el 2012.[27]

Catalunya

Barcelona es va declarar ciutat antitaurina en una declaració institucional aprovada pel ple de l'Ajuntament d'aquesta ciutat el 6 d'abril de 2004, després d'una petició popular amb més de 245.000 firmes recollides a tot el món. La declaració, sense efectes pràctics, ja que la competència per prohibir les curses de braus, a Catalunya, correspon exclusivament a la Generalitat, es va aprovar en votació secreta amb 21 vots a favor, 15 en contra i 2 en blanc. Barcelona es va convertir així en la primera gran ciutat espanyola que s'ha declarat antitaurina. Només poblacions petites com Coslada, a Madrid, han adoptat declaracions d'aquest tipus des que Tossa de Mar va promoure per primera vegada aquesta iniciativa el 1989.[28]

El 17 de juny de 2007, a Barcelona, va tenir lloc la manifestació antitaurina més multitudinària de la Història. 5000 persones es van manifestar pels carrers de la ciutat, sota el lema "Curses de braus, ni en Catalunya, ni en cap altre lloc". La manifestació va transcórrer des del monument a Colom fins a la Plaça de Braus La Monumental i es va desenvolupar sense registrar incidents, el mateix dia que el mediàtic torero José Tomás tornava a saltar a l'arena|cercle després de passar cinc anys retirat. El torero va decidir estrenar-se a Barcelona per la situació majoritària[cal citació] de rebuig cap a la tauromàquia que hi ha a Catalunya. La manifestació va ser convocada per la Fundació Altarriba, la Fundació Faada i l'Associació Animalista Libera! a les quals es van adherir altres organitzacions i milers d'espontanis. Després de l'èxit de participació en la manifestació, va sorgir com iniciativa popular, la Plataforma Barcelona Mata i des de llavors, cada diumenge de braus, els abolicionistes es concentren davant de la plaça per mostrar el seu rebuig i informar als turistes sobre el tracte que reben els braus i els cavalls en l'espectacle.

El 2008, es va iniciar a Catalunya una campanya anomenada Prou la finalitat de la qual és aconseguir la prohibició de les curses de braus a Catalunya mitjançant una Iniciativa Legislativa Popular. El novembre de 2008 la Taula del Parlament Català va acceptar a tràmit la ILP.[29][30] Para això havien d'aconseguir acreditar 50.000 firmes al seu favor de gent empadronada a Catalunya en un termini de 120 dies. Transcorreguts 33 dies, la xifra es va superar ràpidament, comptant llavors amb 78.162 firmes.[31]

La campanya compta amb el suport de gent mediàtica com les ex-diputades Pilar Rahola i Magda Oranich, el lama budista Thubten Wangchen, els filòsofs Salvador Pániker, Josep Maria Terricabras i Jesús Mosterín, els músics Gerard Quintana, Elliott Murphy i Pep Sala o els actors, Bruno Oro i Anna Sahun entre d'altres.[32]

El 19 de març Prou publicava a la seva pàgina que ja contaven amb més de 105.000 firmes, més del doble de les legalment requerides. Així també, anunciaven que s'afegien a les persones mediàtiques que donaven suport actrius com Sílvia Marsó, Alicia Silverstone i Pamela Anderson i gent d'altres àmbits com la presentadora Marisol Galdón i l'escriptor Francisco Ledesma.[33]

El 6 de maig va acabar el termini per recollir firmes i, la xifra presentada després dels 120 dies de recollida va ser de 180.169,[34] més del triple de la xifra exigida si tenim en compte que el mínim requerit per presentar una ILP són 50.000.[35]

Poques hores abans d'iniciar-se el tràmit de presa en consideració i debat al Parlament de Catalunya, un grup de personalitats signaren un manifest en contra de la iniciativa i qualsevol mesura d'abolició de les curses de braus.[36] La declaració, promoguda per la Plataforma Promoción y Difusión de la Fiesta, portà el títol de "Manifest de la Mercè per la Llibertat" i fou presentada en públic el 16 de desembre de 2009.[36] Alguns dels seus signats són el cantant Jaume Sisa, els actors Carles Flavià, Enric Majó i Jordi Évole, els periodistes Joan de Sagarra, Joan Barril, Mercedes Milà i Josep Puigbó, els pintors Miquel Barceló i Joan-Pere Viladecans, i l'escriptora Natalia Molero, exdirectora general de la Filmoteca de la Generalitat i consellera nacional de CDC.[36] També signaren el manifest una sèrie de personatges comunament associats a Ciutadans - Partit de la Ciutadania com l'escriptor Félix de Azúa, el director de teatre Albert Boadella, el catedràtic de Dret Francesc de Carreras, i els periodistes Arcadi Espada i Ramón de España.[36]

Perú

Al Perú, es troba l'anomenat Grup Anti taurí "Perú Amic" dirigit pel jove estudiant Daniel García Roque. Entre les seves majors manifestacions, la tasca d'aquest jove destaca en haver aconseguit emetre una carta a l'arquebisbat peruà per poder deixar d'oferir les anomenades Curses de Braus en nom dels Sants Catòlics, campanya que si bé és cert no ha aconseguit eradicar aquesta mesura, ha fet que moltes persones s'uneixin a la seva causa. Entre els seus principals objectius a aconseguir, aquesta el de treure-li el nom de Fira del Señor de los Milagros a la temporada taurina dels mesos d'octubre i Novembre que es duen a terme al Cós Taurí d'Acho. Segons ell, els espectacles en què involucren la mort o dany físic d'un ésser viu, no se li pot dir com a una mica religiós, ni gaire menys cultural. Si bé és cert que aquest personatge ha treballat tots els seus projectes des de l'anonimat, ha aconseguit publicar alguns assaigs sobre el per què no donar suport als espectacles taurins i també les 7 raons del perquè els espectacles taurins no poden ser associats amb l'Església Catòlica. Actualment, integra la Germandat del Señor de los Milagros de La Molina (Lima-Perú).[cal citació]

En una enquesta comissionada per l'organització antitaurina holandesa CAS International en associació amb el grup de protecció animal peruà UPA (Units pels Animals) i realitzada per la companyia independent d'enquestes Datum[37] al final del novembre del 2008- la primera enquesta en el seu gènere empresa nacionalment a Perú - es va preguntar a 5.394 peruans sobre la seva opinió sobre el toreig. Els resultats van mostrar que 86% dels peruans de més de 18 anys d'edat no estan interessats en les curses de braus, 68% estan en contra d'elles i 66% volen una llei nacional que les prohíban.[38] Por el que fa a l'opinió de peruans sobre si el seu municipi s'hauria de declarar antitaurí (com més de 60 que ja ho han fet al món[39]) 64% van dir que els agradaria.

Equador

A l'Equador, l'organisme que lidera el moviment antitaurí és PAE (Protecció Animal Equador), que al costat d'altres organitzacions socials i ecològiques organitza manifestacions, fòrums i esdeveniments durant les fires taurines (Especialment la de Quito). En elles, busquen conscienciar el públic sobre el maltractament rebut pels braus en les curses a favor de la seva abolició. El 2008, una enquesta efectuada a Quito per Cedatos Gallup revelo que al 74% dels habitants d'aquesta ciutat no li agraden les curses de braus, mentre que el 63% opina que s'haurien de prohibir. En altres ciutats del país com Guayaquil o Machala, les manifestacions antitaurines han assolit major significació, havent portat fins i tot al fracàs la instauració de fires taurines a les esmentades ciutats.

No hay comentarios: