jueves, 25 de febrero de 2010

La Llibertat


La llibertat és la capacitat d'escollir, això és la definició que dóna viquipèdia de llibertat. És veritat es la capacitat de escollir el que vulguis, qui ningú et digui el que has de fer o no has de fer.


La llibertat et fa lliure, obviament no es pot fer segons quines coses, perquè tota llibertat, té les seves consequències. Per finalitzar, ja esta aquí, el poema sobre el tema que li hem donat a na Carolina, el títol està molt bé triat i parla exactament del que voliem la llibertat en diferents aspectes, bé aquí està:

Llimem els barrots

Rere els barrots, veig la llibertat com dansa.

Nua de complexes, nua d’obligacions, nua de sort.

S’estima a si mateixa, estima a tothom, de cor.

I jo la miro des de la garjola, molts errors comesos, masses.

Les lleis de la natura ens esgarrapen el primer tros de llibertat, de vida.

Les normes socials tot seguit ens retallen els límits, això sí i això no. Oi, tant!

Deixes de ser lliure allà on jo començo a ser-ho. Llibertats compartides.

La generositat ens fa regalar engrunes de llibertat en favor de la societat.

Existeix la llibertat?

L’absoluta llibertat dorm en un concepte utòpic.

Qui té la veritat?

La llibertat és com un ventall de colors.

No és cap tòpic.

Els esclaus tenien el color fosc, ben fosc.

Els amos tenien el color blanc, ben blanc.

Després seguiren els serfs i els senyors.

Més endavant, els mestres i els aprenents.

I finalment, arribaren els patrons i els obrers.

Ara la llibertat pren el color verd del diner.

De presons, n’hi ha una pila:

La presó capitalista.

La presó de l’armari.

La presó dictatorial.

La presó cultural.

No acabaríem mai.

Quedar-se sense llibertat no té misteri.

El seu foment troba un munt de dificultats:

repressions, prohibicions, insatisfaccions.

Els esclaus emmudits, ben nus d’expressió són.

Anem llimant els barrots,

una mica cada dia.

La llibertat és un brot

que neix, creix i mor.

Tercera Xerrada PAS



Ahir vàrem tenir la tercera xerrada de PAS i vàrem xerrar sobre Violència, concretament, el "Bullying" o assetjament escolar als instituts. Ens la va fer Guillem. Va ser una classe més bé normaleta. Vàrem utilitzar l'ordinador per fer coses interactives, ens va mostrar un vídeo sobre un cas de "bullying" en el qual, al final, es veia com el noi que sofria, era realment, el qui ho feia a una altra persona.



La classe va ser interessant però, sincerament, no vaig aprendre res de nou. Molt del que varen dir a la classe ja ho sabia, però va estar molt bé fer-ho en grup.

miércoles, 24 de febrero de 2010

Què és per a tu la poesia ?


Poemes
(Zoe Gascó)

Són el més forts sentiments
els que mouen la tinta,
bé siga per amor, pàtria o fe,
sens importar qui ho sent.

Per a mi són somnis de paper,
la cura de molts problemes
i un immortal refugi


És un petit, però gran poema, està realment molt ben explicat. En poques paraules, expressa el que és la poesia per a una persona. Se'ns dubte, en un poema es pot escriure sobre que vulguis. M'agrada, explica, en bona part, el que és la poesia, i diu que és plasmar en un paper, bé, això si vols perquè ara quasi tots els que he llegit han estat a través de blogs o pàgs. d' internet, i que expressa així el sentiments que una persona tengui en seu interior i, estic d'acord, són somnis, són els teus desitjos plasmat en paper o on vulguis, i se'ns dubte el refugi apreciat, no per a moltes persones, però sí és un dels grans refugis dels teus sentiments o pensaments.

martes, 23 de febrero de 2010

L'Esperança



L'esperança
és entre moltes coses: països, una virtud de la teologia, un nom de persona,... però en aquest cas s'ha de parlar com a sentiment i força que t' impulsa a seguir endevant.

El fet de que l'esperança és un far lluminós per a moltes persones. Encara que de vegades aquest far no es pugui veure, i és se'ns dubte sempre es veu aquesta part, semopre la part negativa encara que la gent et digui: "no, no has de perdre l'esperança.." tal i cual es difícil, però sempre es veu. Realment es un repte no perdrer-la però veus una situació tan crítica, no vols, però la perds. A vegades l'esperança es petita com aporvar un examen, o poder consegur alguna coseta com un pantalons que t'agradin, o una cançó que no surt i de més però, l'esperança en si és paraules mes gran poder sortir d'una situació dificil, o el fet de tenir esperança sobre l'amor anelat encara que paregui una tonteria sempre està present l'esperança que et vegi, en qualsevol aspecte l'esperança sempre esta allà encara que no ho paregui sempre i pensam.

Se'ns dubte mai sha de perdre l'esperança sigui quina sigui la situació, sempre has de creure qui hi ha una sortida, que encara que no ho paregui te arribarà una recompensa, aquesta llum s'intensifica cada vegada que penses en l'esperança. I per concluir posare les primeres paraules del poema que ens ha fet na Carolina sobre l'esperança (a qui vulgui veure-la us deixo el link dela seva pàgina: http://somniturquesa.com)

Tot és fosc.

Tot és costa amunt.

Tot costa un munt.

Tot és fos.

Tot va ben tort.

Tot és quasi mort.

Tot esdevé poc.

Tot va sense sort.

Tot i així, sempre hi ha esperança.

lunes, 22 de febrero de 2010

Segona xerrada de PAS



Avui em tingut la segona xerrada del curset PAS, avui tocava nutrició amb an Maria Antònia. Com ja vaig dir abans en l'altre post, l'altre xerrada no me'l esperava, en aquest cas, si ha estat com m'he esperava una xerrada seria, i més anant al gra y utilitzant més 'informació que ens va donar en Sergi el primer dia. Obviament a parlat amb nosaltres dient-nos que molt dels temes que tractàvem eren molt propers a nosaltres. Ens a mostrat moltes coses sobre aquest tema i ens a desmentint moltes altres: "dietes miracles", dietes que pareixen bones però són tot el contrari, etc...



Se'ns dubte una charla interessant, com totes les altres, que sempre et fan pensar sobre diferents aspectes d'aquests temes i el que ens queda encara perquè encara que siguin 2 horetes aprèns bastant i et fan reflexionar.

jueves, 18 de febrero de 2010

Primera xerrada de PAS


En Tomàs ha estat l'encarregat avui de donar-nos la clase sobre drogues. Ha estat una gran classe enfin a estat interessant.

M'ha agradat com ja he dit, a la classe, m'he esperava un altre tipus, ja se sap, la típica classe en que s'ha sol dir les coses principals d'aquest tema i es dòna el material i es llegeix el text, però no, ha estat diferent, presentant-nos de una forma diferent entre nosaltres i ensenyar-nos com ho hauríem de fer, com ha dit n'Amada: Dinàmica de grup en tota regla.

miércoles, 17 de febrero de 2010

ENQUESTA SOBRE LES DROGUES LEGALS



1. Per què creus que, tant el tabac com l'alcohol, són drogues acceptades legalment? Perquè són drogues que sempre s'han vist, i sempre han estat de moda


2. Creus que si els teus pares fumen són un bon exemple per a tu? Et pot perjudicar? No, no són un bon exemple però bé, és la seva vida no els puc dir si volen fumar o no, això és cosa seva. Sí que em perjudicarà, però ja hi estic acostumat

3. Els fumadors passius poden estar afectats pel tabac? Sí, i tant que poden estar afectats.


4. Escriu els efectes secundaris del tabac.
  • Càncer de pulmó
  • Càncer de llengua
  • Taquicardies
  • Etc... Per a més informació, cerca tu mateix o llegeix l'entrada del blog dels pecupins :D


5. Per què l'alcohol és considerat un enemic públic? Perquè és bona, però no en excés sempre s'ha de controlar.

martes, 16 de febrero de 2010

Primera xerrada del programa "Pas de mals rotllos"



Ha estat una xerrada molt
interessant, més que res ha estat una petita introducció sobre el que tractaran els diferents àmbits que anirem veient durant aquests dies. En principi, ha estat bé, ens ha explicat les coses de manera genèrica, però pareix interessant. El material és molt bo i complet i per cert, en color, ja que les nostres fotocòpies normals no ho són, però bé serà un curset de 10 h setmanals molt educatives per a nosaltres, el jovent, i per a la gent en general.

La Vida Es Bella



Uns anys abans de que com la Segona Guerra Mundial, un jove anomenat Guido arriba a un petit poble de la Toscana amb la intenció de obrir una llibrería amb uanmic seu. Allà conoeixara a na Dora,una dona com caiguda del cel, promesa amb un fascista, en Ferruccio. Conseguira casarse y tenen un fill de nom Josué. Tot al principi era la calma...calma previa ala tempestat, amb la arribada de la guerra els tres seran internats en una camp de concentració on Guido fara lo imposible per fer creure al seu fill que la terrible situació que estan patint es tan sols un joc, un simple joc i així poder guanyar un tanc, amb aquesta idea, Guido aconsegueix amagar i fer suportable la vida al camp del seu fill.

Se'ns dubte una gran pel·lícula, esta genial la primera part esta plena de molta, moltísima comèdia qusi tot els seus diàlegs són increiblement graciosos és un gran treball el de l'actor i la actriu per igual poeròp vamos la actuació de l petit nin se'ns dubte es molt tendre i treballa fenomenal.

lunes, 8 de febrero de 2010

Racisme abans i avui

Segons Viquipèdia el racisme és El racisme és l'actitud o manifestació que reconeix o afirma que la gent de diferents races difereix en valor, que aquestes diferències poden ser amidades o catalogades jeràrquicament, i que resulten en l'avantatge econòmica, política i social d'un grup en relació als altre. es. Si són dispuetes que sempre han existit desde temps antics y no és lliure ningú d'aquí, ja sigin cíentifics, o la propia església interpretant de diferents maneres cites de la pròpia biblia el següent text ho indica clarament:

...a Europa una interpretació racista del text de la Bíblia cristiana, a partir d'algunes elaboracions sobre el diluvi universal i els fills de Noé , sobretot de la maledicció de Canaan, presents ja en la Edat Mitjana. [8]

Segons aquesta interpretació, la Bíblia indicaria que hi ha tres races humanes, provinents dels tres fills de Noè: Sem, Cam i Jafet. De Sem descendirien els jueus i àrabs; de Cam, els negres, i de Jafet, els blancs. Aquesta visió bíblica de la humanitat dividida en races es complementava amb l'anomenada maledicció de Canaan, fill de Cam, al qual Noè condemnar: "maleït sigui Canaan! Que sigui per als seus germans esclau dels esclaus!" Digué encara: "Beneït sigui Jahveh, Déu de Sem, i que Canaan sigui el seu esclau! Que Déu engrandeixi Jàfet, que habiti a les tendes de Sem, i que Canaan sigui el seu esclau! (Gènesi 9,25-27)[9] La interpretació racista de la Bíblia, va sostenir que la maledicció de Canaan va ser una maledicció de Déu a la "raça negra", per la qual aquesta era condemnada a servir als blancs. [8]

Aquesta interpretació va ser àmpliament difosa, i fins i tot ensenyada als joves africans per les autoritats colonials i els missioners catòlics i protestants, a través dels llibres escolars belgues durant la primera meitat del segle XX. [8]


No entenc com es pot fer una intrerpretació així, d'acord que sigui escrit i se li pugui donar qualsevol significat, però que sigui donant aquest significat tan horrible i, encara més, dient-ho així, quan se suposa que hauria de ser més comprensiva amb la gent, sigui quin sigui el seu color de pell, religió o sexe; I el que no s'ha de fer és donar lliçons així, i menys a uns pobres nins innocents que ells veien la colonització com un progrés i els missioners els diuen que ells no són res comparats amb els altres, per favor. Veient que no només hi havia racisme en la religió, també n'hi ha en un aspecte del món que és racional com és la ciència. Increiblement volien defensar la idea que la raça blanca és superior a totes les altres basant-se amb dades cièntifiques, i així específicant que els negres fossin governats pels blancs, i és clar aquest model que es feia a Europa va ser, molt prest, seguit per uns altres governs d'altres països com és el cas d' USA on varen imposar el domini anglosaxó, Japó colonitzant Corea, Xina i d'altres països del sud-est asiàtic i a Austràlia per evitar l'inmigració asiàtica i a América Llatina per "reduir el factor negre", a través del mestissatge i altres mecanismes de "neteja" ètnica.

Amb aquest procediment científic passam al colonialisme entre els segles XIX i XX. Volien legalitzar les accions de dominació racial, jingoísme, i genocidi. És il·lògic fer una cosa així, però això encara va anar a pitjor: Es varen "repartir" Àfrica entre ells com si fos un trencaclosques o una joguina però es varen legalitzar en la Conferència de Berlín dotze països europeus, Imperi Otomà, Estats Units es varen considerar, dient això es pot veure fins quin extrem por arribar l'ambició humana, òbviament, sense tenir en compte l'opinió dels que habitaven allà.

És fàcil escriure sobre aquest tema donant una opinió entre objectiva i subjectiva perquè és normal, si ho has hagut de soportar durant molt d'anys en les teva pròpia pell, amb comentaris, encara que ja estam en una època més moderna, en la qual ja tocarien haver-se acabat aquests tipus de pensaments. Encara ara, es pot escoltar o veure com fan comentaris despectius contra un mateix o qualsevol altre persona, ja sigui per alguna característica en aquest cas de color de pell, o pel pèl que duguis. Normalment, amb el temps que corren aquestes generacions, haurien d' anar perdent pensaments, però hi són i tothom ho sap. I com diu la dita: "Els nins a vegades poden ser molt cruels" ficant-se amb tu o, com sol ocórrer, tot un grupet que se sol ficar. Però que es pugui arribar a una brutalidad com és l'agressió física, encara que l'agressió psiquíca és igual d'horrible, pitjor i dura molt més el trauma. Aquesta és la meva humil opinió des del que he pogut cercar i parlar amb vivències viscudes o que m'han contat. Així és la meva primera entrada en el meu blog (Ai, que bé sona dit així)...Esper que us agradi i que el llegiu, encara que no sigui molt interessant.